Capes de la Terra

Escorça

A l’escorça podem distingir dues capes:

Escorça oceànica: Composta per basalt principalment, coberta per una capa de sediments, pot tindre milers de metres de gruix, però al centre de l’oceà pot ser molt fina o no n’hi ha. La diferencia de densitat entre el mantell i aquesta escorça permiteix que es barregin. Es formen les conques oceàniques.

 Escorça continental: Constituïda principalment per granit, conte també roques       

 sedimentàries, metamòrfiques i volcàniques, alguns llocs contenen milers de metres de  

 gruix. El mantell no es pot barrejar amb aquesta escorça per la diferència de densitat.

Es formen els continents i troben roques mes antigues a l’escorça continental.

Mantell

La composició del mantell és mes homogenia que la de l’escorça, esta format sobretot per olivina i piroxé.

No te molta densitat, amb la pressió deguda els materials de peridotita obtenen una estructura mes compacta i la roca es fa més densa. La discontinuitat de Repetti separa el mantell superior de l’inferior.

Nucli

El nucli de la Terra es metàl·lic i esta format per: un 80% de ferro, un 10% de niquel i el 10% restant per una mescla de oxigen, carboni i sofre.

El nucli extern líquid està a més de 3000 graus i a una pressió de diversos milions d'atmosferes, el ferro sembla aigua dins. 
El nucli extern es troba a 1000 graus i provoca violents corrents de convecció entre els dos nuclis.

Litosfera

És una capa rígida i fragmentada en grans blocs, que es desplacen a velocitats d’alguns cm per any. Està formada per la part més superficial del mantell superior i l’escorça.
Les plaques litosfèriques oceàniques, formades per escorça oceànica basàltica i mantell superior periodític tenen un gruix de 30 a 50 km.

Les plaques litosfèriques continentals, compostes per escorça continental granítica i mantell periodític, de 70 a 150 km en les zones més externes i fins 300 km en les internes.

Astenosfera

Zona de baixa rigidesa situada davall la litosfera, entre els 60 i els 250 km de profunditat, on la velocitat de les ones sísmiques decreix. Actua com a nivell de despreniment (permet el lliscament dels materials que té damunt): sense ella, el moviment de la litosfera seria impossible.

Capa D”

Capa de 100 a 400 km de gruix que forma la transició entre mantell i nucli. La temperatura hi arriba a ser d’uns 3000 ºC. Pot estar formada per les restes més denses del mantell, agitades per un moviment convectiu molt lent (corrents de convecció).

Mesosfera

És una capa terrestre que es correspon amb una petita part del mantell superior i tot el mantell inferior.

Endosfera

Es troba baix la mesosfera, corresponent al nucli del model estàtic.