Tiroide

Anatomia

Formada per dos lòbuls units en forma de papallona per una porció de teixit que s'anomena istme  pesa entre 15 a 30 grams en un adult. Te una càpsula fibrosa que cobreix completament el tiroides i envia tàbiques interiorment que li donen el aspecte lobulat a la seva parènquima.

___________________________________________________________________________

On es situa

La tiroide es situa al coll, sota la laringe, baix la nou de Adán
i sobre la tràquea.




_____________________________________________________________________________

Tipus de hormona

La tiroide produeix principalment tiroxina i triiodotironina que estan carregades amb cuatre ions de iode per hormona, també produeix calcitonina.

Tiroxina                                                                                                                             
                                                                                                                           
Òrgan diana: tot el organisme.                                                                                                                               
Estructura química: C₁₅H₁₁I₄NO₄                                                                                                                    
Funció: combinar-se amb la triiodotironina formant tirosina i accel·lerar els processos metabl·lics de la cèl·lula.                                                                                                                      


Triiodotironina

Òrgan diana: tot el organisme.
Estructura química: C₁₅H₁₂I₃NO₄
Funció: combinar-se amb la tiroxina formant tirosina i accel·lerar els processos metabl·lics de la cèl·lula.                                                                                                                                            






Calcitonina


Òrgan diana: teixit ossi.                                                                                        
Estructura química: formada per 32 aminoàcids.                  
Funció: intervé en la regulació de calci i fòsfor al metabol·lisme          
                                                                                                                 

Tipus de cèl·lules la glia.

Els astròcits

Son les mes nombroses, es tracta de cèl·lules de llinatge neuroectodèrmic que fan un munt de funcions clau a la realització de l'activitat nerviosa i s'originen a la primera etapa de desenvolupament del sistema nerviós central. Els astròcits estan directament associats tant a les neurones com a la resta de l'organisme. Formen l'anomenada glia limitant, és a dir, la frontera entre l'organisme i el sistema nerviós central.

Els oligodendròcits

Els oligodendròcits, també coneguts com oligodendroglías són cèl · lules més petites que els astròcits i amb poques prolongacions. A més de la missió de sosteniment i unió, els oligodendròcits exerceixen una important funció, que és la de formar la beina de mielina en el sistema nerviós central (SNC). Es localitzen tant en la substància grisa com en la blanca del SNC. El seu citoplasma dens conté un nucli relativament petit.

Microglia

Les microglies són cèl · lules petites amb nucli allargat i amb prolongacions curtes i irregulars que tenen capacitat fagocitària, que formen part del conjunt de cèl · lules neuroglials del teixit nerviós. S'originen durant el desenvolupament a partir de precursors mesenquimals que, independentment de la circulació sanguínia, penetren en el parènquima cerebral. Es poden renovar per divisió in situ oa partir de precursors de la medul · la òssia o monòcits que arriben al sistema nerviós a través de la sang

El nefró

El ronyo, mapa interactiu

Les plantes

https://drive.google.com/?tab=wo&authuser=0#recent

El cicle dels briòfits