Convergència entre dues plaques continentails

Es produeix quan la litosfera oceànica entre dos continents subdueix completament i els continets s'ajunten.
Presenta les caracteriques següents:

-La litosfera continental és massa lleugera per a enfonsar-se al mantell per això la subducció s'interromp després de la col·losió continental.

-Mentres la placa oceànica es despren i s'enfonsa al mantell les litosferes continentals queden incrustades l'una sobre l'altra.

-En la sutura entre dues plaques es crea un orogen format per una gran quantitad de gruix de la litosfera i per  l'apilament dels sediments que s'havien acumulat abans de la colisió.

-Entre els sediments podem trobar ofiolites, que procedeixen de l'obducció de fragments de la litosfera oceànica.

-La col·lisió provoca la ruptura de la litosfera amb la formació de grans falles que poden causar sismicitat en zones allunyades de la sutura.

- A la zona de sutura es produeixen una intensa deformació i metamorfisme de les roques. Es pot produir tambe de part de l'escorça continental.

Capes de la Terra

Escorça

A l’escorça podem distingir dues capes:

Escorça oceànica: Composta per basalt principalment, coberta per una capa de sediments, pot tindre milers de metres de gruix, però al centre de l’oceà pot ser molt fina o no n’hi ha. La diferencia de densitat entre el mantell i aquesta escorça permiteix que es barregin. Es formen les conques oceàniques.

 Escorça continental: Constituïda principalment per granit, conte també roques       

 sedimentàries, metamòrfiques i volcàniques, alguns llocs contenen milers de metres de  

 gruix. El mantell no es pot barrejar amb aquesta escorça per la diferència de densitat.

Es formen els continents i troben roques mes antigues a l’escorça continental.

Mantell

La composició del mantell és mes homogenia que la de l’escorça, esta format sobretot per olivina i piroxé.

No te molta densitat, amb la pressió deguda els materials de peridotita obtenen una estructura mes compacta i la roca es fa més densa. La discontinuitat de Repetti separa el mantell superior de l’inferior.

Nucli

El nucli de la Terra es metàl·lic i esta format per: un 80% de ferro, un 10% de niquel i el 10% restant per una mescla de oxigen, carboni i sofre.

El nucli extern líquid està a més de 3000 graus i a una pressió de diversos milions d'atmosferes, el ferro sembla aigua dins. 
El nucli extern es troba a 1000 graus i provoca violents corrents de convecció entre els dos nuclis.

Litosfera

És una capa rígida i fragmentada en grans blocs, que es desplacen a velocitats d’alguns cm per any. Està formada per la part més superficial del mantell superior i l’escorça.
Les plaques litosfèriques oceàniques, formades per escorça oceànica basàltica i mantell superior periodític tenen un gruix de 30 a 50 km.

Les plaques litosfèriques continentals, compostes per escorça continental granítica i mantell periodític, de 70 a 150 km en les zones més externes i fins 300 km en les internes.

Astenosfera

Zona de baixa rigidesa situada davall la litosfera, entre els 60 i els 250 km de profunditat, on la velocitat de les ones sísmiques decreix. Actua com a nivell de despreniment (permet el lliscament dels materials que té damunt): sense ella, el moviment de la litosfera seria impossible.

Capa D”

Capa de 100 a 400 km de gruix que forma la transició entre mantell i nucli. La temperatura hi arriba a ser d’uns 3000 ºC. Pot estar formada per les restes més denses del mantell, agitades per un moviment convectiu molt lent (corrents de convecció).

Mesosfera

És una capa terrestre que es correspon amb una petita part del mantell superior i tot el mantell inferior.

Endosfera

Es troba baix la mesosfera, corresponent al nucli del model estàtic.

La clonació

La clonació

Definició: és un procés on una cèl·lula es divideix i forma un grup de cèl·lules, un clón, que te la mateixa informació genètica. Són idèntiques.

Tipus:

Clonació veritable: es refereix al traspàs dels nuclis que componen les cèl · lules de subjectes ja nascuts, cap a un òvul. Els individus resultants són idèntics entre si, i similars al donant

Clonació terapèutica: l'objectiu primordial és l'elaboració de cèl · lules mares. Aquestes són capaços de reproduir il · limitadament i són emprades per tractar gran quantitat malalties.

Tiroide

Anatomia

Formada per dos lòbuls units en forma de papallona per una porció de teixit que s'anomena istme  pesa entre 15 a 30 grams en un adult. Te una càpsula fibrosa que cobreix completament el tiroides i envia tàbiques interiorment que li donen el aspecte lobulat a la seva parènquima.

___________________________________________________________________________

On es situa

La tiroide es situa al coll, sota la laringe, baix la nou de Adán
i sobre la tràquea.




_____________________________________________________________________________

Tipus de hormona

La tiroide produeix principalment tiroxina i triiodotironina que estan carregades amb cuatre ions de iode per hormona, també produeix calcitonina.

Tiroxina                                                                                                                             
                                                                                                                           
Òrgan diana: tot el organisme.                                                                                                                               
Estructura química: C₁₅H₁₁I₄NO₄                                                                                                                    
Funció: combinar-se amb la triiodotironina formant tirosina i accel·lerar els processos metabl·lics de la cèl·lula.                                                                                                                      


Triiodotironina

Òrgan diana: tot el organisme.
Estructura química: C₁₅H₁₂I₃NO₄
Funció: combinar-se amb la tiroxina formant tirosina i accel·lerar els processos metabl·lics de la cèl·lula.                                                                                                                                            






Calcitonina


Òrgan diana: teixit ossi.                                                                                        
Estructura química: formada per 32 aminoàcids.                  
Funció: intervé en la regulació de calci i fòsfor al metabol·lisme          
                                                                                                                 

Tipus de cèl·lules la glia.

Els astròcits

Son les mes nombroses, es tracta de cèl·lules de llinatge neuroectodèrmic que fan un munt de funcions clau a la realització de l'activitat nerviosa i s'originen a la primera etapa de desenvolupament del sistema nerviós central. Els astròcits estan directament associats tant a les neurones com a la resta de l'organisme. Formen l'anomenada glia limitant, és a dir, la frontera entre l'organisme i el sistema nerviós central.

Els oligodendròcits

Els oligodendròcits, també coneguts com oligodendroglías són cèl · lules més petites que els astròcits i amb poques prolongacions. A més de la missió de sosteniment i unió, els oligodendròcits exerceixen una important funció, que és la de formar la beina de mielina en el sistema nerviós central (SNC). Es localitzen tant en la substància grisa com en la blanca del SNC. El seu citoplasma dens conté un nucli relativament petit.

Microglia

Les microglies són cèl · lules petites amb nucli allargat i amb prolongacions curtes i irregulars que tenen capacitat fagocitària, que formen part del conjunt de cèl · lules neuroglials del teixit nerviós. S'originen durant el desenvolupament a partir de precursors mesenquimals que, independentment de la circulació sanguínia, penetren en el parènquima cerebral. Es poden renovar per divisió in situ oa partir de precursors de la medul · la òssia o monòcits que arriben al sistema nerviós a través de la sang

El nefró

El ronyo, mapa interactiu